LA TRANSICIÓ - DOCUMENTALS AUDIO (PODCAST)

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, 1936 - 1939. PER QUÈ?

"El Estatuto catalán es un quiste purulento que no tiene más terapéutica que la cirugía" (El Imparcial, 4 de mayo de 1932)

"Porque analizando las causas de la guerra, llegando a la misma raíz de su origen, encontramos dos troncos monstruosos, dos raíces serpenteadoras del mismo volumen aunque de forma distinta: el marxismo y el separatismo. En ellos se engendró el odio y él nos llevó a la catástrofe que acabamos de sufrir" (Solidaridad Nacional, 8 de julio de 1939)

LA GUERRA CIVIL FOU UNA TRAGÈDIA, PERÒ MALAURADAMENT NO FOU L'ÚNIC ENFRONTAMENT FRATICIDA DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA: al segle XIX assistirem a les tres guerres carlines. Et demanem que faces una reflexió escrita (no superior a un foli manuscrit per les dues cares) sobre les raons o les causes que expliquen l'esclat de la guerra civil de 1936.

El termini per lliurar el document finalitza el 8 de maig. 

LA GUERRA CIVIL: L'ESPANYA "NACIONAL"

27 de març de 2015

El fracàs del colp d'estat i la resistència de la República implicà la necessitat de crear un òrgan provisional de govern per fer front a una guerra que s'endevinava llarga.

INFORMACIONS SIGNIFICATIVES

1. Procés d'unificació política i creació d'un estat totalitari.
2. És important destacar que l'estat franquista que s'instal-la a Espanya com a conseqüència de la fi de la guerra, crea el seu entramat durant la guerra al bàndol nacional.
3.  Comandament únic: Franco. Octubre 1936: "Generalísimo" i "Jefe del gobierno del Estado". Gener 1938: "Caudillo".
4. Els grans pilars del "nou" Estat: Exèrcit, Església, Falange

KEY - WORDS o CONCEPTES

• "Nacionals"
• Franco
• Junta de Defensa Nacional
• Junta Tècnica d'Estat
• "Terror blanc"
• Falange
• FE de las JONS
• Movimiento Nacional
• Mola
• "Cruzada"
• Fuero del Trabajo
• Llei de responsabilitats polítiques

ACTIVITATS

1. Seria interessant la lectura de la biografia de Franco (pàgina 360)
2. També la lectura del decret d'unificació de FE y de las JONS (pàgina 361)

GUERRA CIVIL: L'ESPANYA REPUBLICANA

26 març de 2015

"L'alçament, encara que no aconseguí el propòsit de derrocar immediatament l'Estat republicà, ocasionà la divisió de l'exèrcit i de les forces de seguretat i, amb això, l'enfonsament de l'ordre i del poder republicà, de manera que el colp d'estat, que es va justificar com un mitjà per a impedir la revolució, acabà per desencadenar-lo..." (pàgina 355)

INFORMACIONS SIGNIFICATIVES

1. Amb el colp d'estat i l'inici de la guerra s'inicien dos processos paral·lels, un a cada bàndol: al la zona republicana l'enfonsament primer i la reconstrucció després de l'estat; i a la zona "nacional" la progressiva creació d'un estat totalitari.
2. Etapes: primera: entre juliol i setembre de 1936: fragmentació del poder amb l'aparició de comitès obres i milícies, "terror roig" i confiscacions i col·lectivitzacions.
3. Etapes: segona: de setembre de 1936 a  maig de 1937: govern de Largo Caballero: reconstrucció i centralització.
4. Etapes: tercera: de maig de 1937 a març de 1939: govern de Juan Negrín: reconstrucció de l'Estat.

Largo Caballero

"KEY WORDS O CONCEPTES BÀSICS"

•  Comitès i milicies
• Consells municipals
• Terror roig
• Revolució social
• Txeques
• Sacas y paseos
• Col·lectivització
• POUM
• PCE
• CNT
• Largo Caballero
• Federica Montseny
• Fets de maig de 1937
• Els 13 punts de Negrín
• Coronel Casado

Juan Negrín

ACTIVITATS

1. És important la lectura i valoració del document de la pàgina 358 que arreplega una selecció dels 13 punts de Negrín. 30 d'abril de 1937.
2. És important també saber explicar el fracàs en l'intent d'aconseguir la mediació de les potències democràtiques en el conflicte.
3. Explicar el colp d'estat del coronel Casado.

 Etapa 2. La batalla de Madrid

Etapa 3. La campanya del Nord



Etapa 4. La campanya d'Aragó


Etapa 5. La fi de la guerra


INFORMACIONS SIGNIFICATIVES

1. Fonamentalment i principalment assistim a un constant retrocés del bàndol  republicà i a un sistemàtic avanç de les tropes "nacionals".
2. La importància de l'ajuda militar implica un domini de l'aire i una més aportació de recursos materials (soldats i armament) al bàndol "nacional"
3. Cal recordar també la importància del trasllat (Estret de Gibraltar) de les tropes africanes (la legió) a la península en els primers dies de la guerra.
4. Inicialment l'estratègia de Franco d'una guerra de columnes canvia (atesa la resistència de Madrid) a una guerra de desgast.
5. Recordar les grans etapes militars del conflicte: 1. La batalla de Madrid; 2. La campanya del nord; 3. La campanya d'Aragó; 4. La fi de la guerra.
6. Identificar les grans batalles de la guerra: Jarama; Guadalajara; Brunete; Belchite; Terol; Ebre.
7. Tractar i valorar dos esdeveniments: l'alcàsser de Toledo i el colp d'estat del coronel Casado.

"KEY WORDS"

• Vicente Rojo
• Tàctica de columnes
• Tàctica de desgast
•  Bombardeig de Gernika
• Casado

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

13 de març de 2015

DE LA INSURRECCIÓ MILITAR A LA GUERRA

INFORMACIONS SIGNIFICATIVES:

1. Un colp d'estat fracassat va desencadenar la guerra
2. Elements o factors determinants: 
• La indecisió inicial de les autoritats republicanes
• La trama colpista
• La divisió de l'exèrcit
• La resistència popular (milícies)
• La ràpida intervenció de les potències feixistes (Alemanya i Itàlia) a favor dels revoltats.

"KEY WORDS" O CONCEPTES:

• Colp d'estat
• Emilio Mola
• Francisco Franco
• Estat de guerra
• Casares Quiroga
• Giral
• "Nacionals"

 

AUTOAVALUACIÓ

Guerra civil1.- Autoavaluacio from Juan Escrivá Enguix

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

19 de febrer de 2015

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA from jescriva

PROVA SELECTIVITAT - MODEL

26 de febrer de 2015

Examen hes juliol2013.doc - examen_hes_juliol2013.pdf from jescriva

PROVA SELECTIVITAT - MODEL

23 de febrer de 2015

Opcio a.juny2011 from jescriva

ESPANYA I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: la neutralitat i l'impacte de la guerra en Espanya

PER A REFLEXIONAR...

Segons l'historiador JOSEP FONTANA (El País, 15 de febrero de 2006):

"Entre 1836 y 1931 se celebraron en España cerca de 50 elecciones generales que ganó siempre el gobierno que las convocaba. La primera ocasión en que se rompió esta regla y en que los ciudadanos derribaron un gobierno con sus votos fue en 1933, pero a la segunda, en 1936, el general Franco y sus colegas decidieron que las cosas estaban yendo demasiado lejos y liquidaron la democracia y el voto de una tacada, para volver a la tradición española del pronunciamiento."

EL REGNAT D'ALFONS XIII. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

5 de febrer de 2015

EL CONCEPTE: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

CRONOLOGIA: 1902 - 1930

CARACTERITZACIÓ: 

• Tractem d'un procés...
• ... el de la descomposició del sistema canovista que s'inicia al 1898 i culmina al 1923 amb la "solució" dictatorial (Primo de Rivera)

ELEMENTS FONAMENTALS:

• Divisió i ruptura dels partits dinàstics
• La "qüestió" del Marroc
• Emergència dels nous -ismes: socialisme, republicanisme i nacionalisme.
• Importància del context: primera guerra mundial i revolució soviètica

• ETAPES:

1. El regeneracionisme institucional i la crisi del sistema, 1902 - 1912 (entre l'inici del regnat d'Alfons XIII i l'assassinat de Canalejas). Del reformisme de Maura a la setmana tràgica de 1909. Canalejas.
2. La crisi del sistema de El Pardo i el fracàs del turnisme, 1913 - 1917 (Primera guerra mundial). La triple crisi de 1917
3. La crisi final, 1918 - 1923. La crisi de 1921 (Annual)

• Lectura i anàlisi de:
• Introducció del tema
• Cronograma

DOCUMENT

"La población española se situaba a principios del siglo (XX) alrededor de los 18 millones y medio de personas (...). En 1930 (...) la población había aumentado (había alcanzado los 23 millones y medio). Era en conjunto una población joven (...).

Uno de los fenómenos más importantes del primer tercio del siglo XX fue el de una alta urbanización de la población. El crecimiento de las ciudades es claro. En 1930 algo más de un 30% vivía en poblaciones de más de 20.000 habitantes. En 1900 el porcentaje era sólo un poco superior al 20%. Se había incrementado muy intensamente las poblaciones de algunas grandes ciudades (Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, Valencia, Zaragoza, etc.) y habían aumentado notablemente el número de poblaciones de más de 10.000 habitantes. (...)

Esta realidad no evitaba sin embargo la persistencia de una formación social global en gran medida agraria y rural. A principios de siglo el mundo de la producción era, en el conjunto español, agrario y rural y contaba con el complemento de unos espacios industriales y de servicios concentrados en unas pocas provincias y ciudades. Las cifras son rotundas: 71,4 % de la población activa ocupada en el sector primario...; 13,5% en el secundario...; 15% en el terciario."

Bahamonde, A. (coord). Historia de España siglo XX. 1875 - 1939. Madrid, 2000.

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA

Economia segle XIX a Espanya from Juan Escrivá Enguix

LA RESTAURACIÓ: ESQUEMA

ECONOMIA I SOCIETAT SEGLE XIX

Economia i societat XIX from Armand Figuera

LA RESTAURACIÓ: EL DESASTRE DE 1898

El desastre de 1898 from MarinaAntunez

LA RESTAURACIÓ: ELS MECANISMES DEL SISTEMA POLÍTIC

A) ELEMENTS CONCEPTUALS FONAMENTALS

• Comprendre el funcionament del sistema de partits basat en l'existència de dos partits dinàstics / oficials i altres no dinàstics, exclosos del sistema; els primers s'alternaven en el poder (veure quadre 8 de la pàgina 215) i els altres (republicans, nacionalistes, moviment obrerista) no formaven part del torn.
• Aquest sistema aparentment i formalment bipartidista era possible (sobretot a partir de 1890 amb l'aprovació de la llei de sufragi universal) amb els diversos mecanismes de frau electoral: veure mapa conceptual  de la pàgina 214.
• És important captar i determinar quins eren els partits del torn i quins estaven fora del torn.
• Insistir, reconèixer i definir els mecanismes de frau electoral: apartat 3.3

B) "KEY - WORDS" : bipartidisme; partits dinàstics; partits no dinàstics; pacte de El Pardo; frau electoral; encasellat; tupinada; sufragi universal.

C) TASQUES I ACTIVITATS:

• Lectura atenta de tot l'apartat
• Revisar i comprovar l'alternança al quadre 8 de la pàgina 215
• Revisar i comprovar també l'alternança al quadre de la pàgina 233.

SELECTIVITAT

Enllaç a la Universitat d'Alacant sobre models d'exàmens PAU de totes les matèries. 

Un altre enllaç