LA REGÈNCIA DE SERRANO (1869 - 1870)

Vos incorporem la guia de classe d'aquesta etapa del sexenni democràtic

Guia

TEMA 8. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Materials i recursos sobre el tema: primera part: els orígens i el factors de la revolució de 1868

• Mapa conceptual 
• La crisi de caràcter modern: crisi de la borsa
• La crisi de caràcter modern: crisi ferroviària
• El deute públic

LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (II). ESQUEMA

Ací teniu l'enllaç a l'esquema número 2



                                                                                    Mendizábal

LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (I). ESQUEMA

         Ací teniu l'enllaç a l'esquema número 1 

ACTIVITAT regència Maria Cristina

A l'any 1833, i amb la mort de Ferran VII, s'obri una breu etapa de transició cap un règim liberal de caràcter molt moderat (doctrinari) presidit per Cea Bermúdez, que ve caracteritzat i definit per un text pseudoconstitucional (l'ESTATUT REIAL DE 1834) del tipus "carta atorgada".

Et proposem un exercici / activitat de cronologia i sobre aspectes diversos de la regència de Maria Cristina per familiaritzar-te amb elements conceptuals de l'època.

A continuació exposem una relació cronològica d'esdeveniments:

• 1830. Ferran VII posa en vigor la Pragmàtica Sanció aprovada sota el regnat de Carles IV (1789).
• 1832. Inauguració del Teatre Principal de València
• 1833. 
• Mort de Ferran VII, es proclama reina la seua filla, la futura Isabel II: Maria Cristina de Borbó regent i Martinez de la Rosa cap de govern. 
• Samuel Morse inventa el telègraf elèctric.
• Inici de la primera guerra carlina
• Nova divisió administrativa d'Espanya en províncies.
• 1834.
• (gener) Abolició dels gremis.
• (març) Aprovació de l'Estatut Reial
• (juliol) Abolició de la Inquisició
• (juliol - agost) Epidèmia de còlera a Alacant i València: moriren unes 6.000 persones.
• 1835.
• (juliol) Mendizábal es nomenat president
• (agost) Avalot anticarlista a València ciutat
• Les tropes carlistes setgen Bilbao
• 1836.
• (juliol) Primer decret de desamortització de Mendizábal
• (agost) Successos de La Granja
• (agost) Restabliment de la constitució de Cadis
• (desembre) Decret de llibertat d'indústria
• 1837. Aprovació d'una nova constitució
• 1839. Fi de la primera guerra carlina amb l'acord de Vergara.

Una vegada repasats els distints esdeveniments, redacta en un post un mínim de 10 línies interpretant de manera lliure la taula (pots fixar-te, per exemple, en la "coincidència" entre la fi d'aquesta primera guerra civil i la de 1936 - 1939, cent anys després; també en el "fracàs" de la "tercera via", la reformista de Cea Bermúdez...; qüestions més anecdòtiques, com la del Teatre Principal; la legislació progressista a partir de 1835, etc.)

SEGLE XVIII

Presentació útil per estudiar aquest tema de caràcter introductori.

ETAPES POLÍTIQUES DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Acabem de fer una activitat d'introducció a l'estudi de la matèria, basada en l'observació, estudi i anàlisi de les etapes polítiques en les quals se divideix la història contemporània d'ESPANYA.
Et sol·licitem que faces un breu comentari sobre la qüestió, basat en:

1. Aspectes o consideracions ressenyables que no han estat preguntats o tractats en el qüestionari.
2. "Utilitat" de l'activitat

FÒRUM: ÉS ESPANYA UNA SOCIETAT LAICA? (Història d'Espanya)

La participació en aquestos fòrums és:

1. Voluntària
2. Didàctica
3. Utilitzar arguments amb rigor
4. Cal escriure correctament, tant des del punt de vista gramatical com utilitzant un vocabulari adient, no fent servir l'estil SMS o Whatsapp.
5. Evitar el recurs "copiar i enganxar" d'altres llocs webs.

Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos

Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos:

Niels Bohr y Albert Einstein en 1925.

El nazismo cambio muchas cosas en Alemania y su impacto se deja ver aún hoy en día. Y algunos de aquellos cambios, provocados de manera más o menos intencionada por el propio régimen, tuvieron su peso en cómo acabó la Segunda Guerra Mundial y por lo tanto en el destino del nazismo y de la propia Alemania.



Entre 1901, año en el que se entregó por primera vez el Premio Nobel, y 1932, Alemania fue la patria de 25 premiados en física y química, sin duda un dato muy significativo. En 1933 Hitler accedió al poder y la tradición de los nobel alemanes cambió. En los 50 años posteriores a la guerra, sabiendo que también cambiaron las fronteras, únicamente en 13 ocasiones los alemanes fueron reconocidos con el Nobel. En cualquier caso, sigue siendo un número nada desdeñable.



En cambio, en esos mismos 50 años fue Estados Unidos el que se hizo con el trono acaparando 67 premios entre su comunidad científica. El nazismo y otros regímenes similares provocaron que muchos científicos emigraran a Estados Unidos y algunos de ellos contribuyeron de manera significativa al desarrollo del proyecto Manhattan, es decir, a la creación de la bomba atómica.



En esa lista están:

• Albert Einstein: alemán, judío y Nobel en 1921.
• Leo Szilárd: húngaro y judío.
• Hans Bethe: alemán, judío y Nobel en 1967.
• Edward Teller: húngaro.
• Eugene Wigner: húngaro de origen judío y Nobel en 1963.
• Emilio Segré: italiano y Nobel en 1959.
• Enrico Fermi: italiano y Nobel en 1938.
• Stanislaw Ulam: polaco.
• Niels Bohr: danés y Nobel en 1922.

Todos ellos dejaron una Europa abocada al abismo buscando un futuro al otro lado de Atlántico. En muchos casos huían del régimen nazi directamente. Aún así y a pesar de todo, la capacidad científica de Alemania siguió siendo importante.




Fuente: La tormenta de la guerra, de Andrew Roberts.

Me puedes seguir en twitter: @vitike


Y Curistoria también está en Facebook

El crac del 29 i la crisi econòmica actual

Una de les més greus crisi econòmiques de l'edat contemporània fou la que es desencadenà com a conseqüència del crac de la borsa neoyorquina a octubre de l'any 1929. Segons sabem va enfonsar a EUA i a gran part de les economies mundials - llevat d'aquelles que tenien una menor vinculació amb el món capitalista, com era el cas de l'URSS - en una llarga etapa de dificultats econòmiques, depressió, atur...
Moltes han estat les comparacions que s'han intentat fer entre aquella crisi i la que actualment estem patint, sobretot a l'anomenada "zona euro", que si aquella fou més intensa, que si l'actual és més complexa...Al respecte, algun economista ha dit, i no li falta raó, que per a nosaltres és més greu aquesta donat que és la que ens ha tocat viure. 

Però sempre poden ser alliçonadors els exercicis d'anàlisi i comparació; des de la nostra modesta opinió, es podrien traure algunes lliçons d'aquella "Gran Depressió" com les solucions que es posaren en marxa per pal·liar les conseqüències de la mateixa i ahi pense podem fer referència al president nordamericà F.D.Roosevelt i al seu programa de reconstrucció i recuperació, el New Deal, que en algun moment va dir el que a continuació reproduïm: "Hemos tenido que luchar contra los viejos enemigos de la paz: los monopolios empresariales y financieros, la especulación, la banca despiadada, el antagonismo de clases, los beneficiarios de las guerras. Sabemos ahora que el Gobierno del dinero organizado es tan peligroso como el Gobierno de bandas organizadas".

A que aquest paràgraf sembla molt actual?  i Roosevelt no era un "indignat" ... No serà que falten polítics de la talla de Roosevelt i sobren "mercats" i "primas de riesgo"...? 

Possiblement el revers de la fotografia de Roosevelt siga la de la ministra italiana que veiem baix

L'EDUCACIÓ

S'ha celebrat a la ciutat de VALLADOLID el CONGRÉS NACIONAL SOBRE "ABANDONO ESCOLAR TEMPRANO" (dies 6, 7 i 8 d'octubre de 2010) i això, com no podia ser d'altra manera, provoca análisis de grup, però també ens obliga a una reflexió personal.
Serien convenients uns aclarimentes previs:

1.  Consideren els experts com "FRACÀS ESCOLAR" el que afecta a aquells/lles que no culminen els estudis obligatoris.
2. Idem "ABANDONAMENT ESCOLAR" els/les que no segueixen cap estudi o formació post-obligatori (de 18 a 24 anys).
3. En els dos casos, les estadístiques i xifres d'Espanya són molt elevades, de les més altes de la OCDE. 
4. A Espanya també es produeixen diferències significatives entre les distintes comunitats autònomes.

Algunes dades:

1. Segons estudis i projeccions, al si de la UE a l'any 2015 el 85% dels llocs de treball requeriràn un tipus de qualificació acadèmica superior a la dels ensenyaments obligatoris; d'eixe 85%, el 50% requerià formació de grau mitjà (cicles formatius de grau mitjà / batxillerat).
2. "Fracaso y abandono escolar en España", de la fundación "la Caixa". Magnífic estudi sobre la qüestió.

Observacions i/o comentaris:
Considerem necessari fer les nostres pròpies i modestes aportacions a un debat que pensem seria bo per a tots "s'instal·lara" en la nostra societat: l'educació és el futur, el model i el futur econòmic descansa en un bon i competent sistema educatiu.
Per què tenim aquesta situació, per què unes dades tan demoledores i preocupants respecte al funcionament del nostre sistema educatiu? Ens aventurem en fer un diagnòstic i al mateix temps proposar mesures (si algu llegiex aquest missatge agraïrem aportacions), entenent que hauriem de diferenciar entre les conjunturals i les estructurals...
Diagnòsis: (elements que, al nostre modest parer, són negatius):

•  La temprana o "sobtada" incorporació als instituts de l'alumnat de primària

Mesures: (iniciatives que caldria incorporar-hi o implantar al sistema educatiu)