LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Mapa - infografia publicat a "EL PAIS" sobre el referèndum de la Constitució espanyola de 1978 (i altres consultes populars). Interpretacions:

FÒRUM: LA POBLACIÓ ESPANYOLA

"EL PAIS" del 19 de novembre de 2012 informa que Espanya afronta una "tormenta perfecta demogràfica": emigració, baixa natalitat i envelliment de la població. A l'any 2052 Espanya haurà perdut uns cinc milions d'habitants.

Al següent informe de l'INSTITUT NACIONAL D'ESTADÍSTICA s'arrepleguen totes les dades: feu-ne les valoracions i/o observacions oportunes.

Informe INE

LA REGÈNCIA DE SERRANO (1869 - 1870)

Vos incorporem la guia de classe d'aquesta etapa del sexenni democràtic

Guia

TEMA 8. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

Materials i recursos sobre el tema: primera part: els orígens i el factors de la revolució de 1868

• Mapa conceptual 
• La crisi de caràcter modern: crisi de la borsa
• La crisi de caràcter modern: crisi ferroviària
• El deute públic

LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (II). ESQUEMA

Ací teniu l'enllaç a l'esquema número 2



                                                                                    Mendizábal

LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (I). ESQUEMA

         Ací teniu l'enllaç a l'esquema número 1 

ACTIVITAT regència Maria Cristina

A l'any 1833, i amb la mort de Ferran VII, s'obri una breu etapa de transició cap un règim liberal de caràcter molt moderat (doctrinari) presidit per Cea Bermúdez, que ve caracteritzat i definit per un text pseudoconstitucional (l'ESTATUT REIAL DE 1834) del tipus "carta atorgada".

Et proposem un exercici / activitat de cronologia i sobre aspectes diversos de la regència de Maria Cristina per familiaritzar-te amb elements conceptuals de l'època.

A continuació exposem una relació cronològica d'esdeveniments:

• 1830. Ferran VII posa en vigor la Pragmàtica Sanció aprovada sota el regnat de Carles IV (1789).
• 1832. Inauguració del Teatre Principal de València
• 1833. 
• Mort de Ferran VII, es proclama reina la seua filla, la futura Isabel II: Maria Cristina de Borbó regent i Martinez de la Rosa cap de govern. 
• Samuel Morse inventa el telègraf elèctric.
• Inici de la primera guerra carlina
• Nova divisió administrativa d'Espanya en províncies.
• 1834.
• (gener) Abolició dels gremis.
• (març) Aprovació de l'Estatut Reial
• (juliol) Abolició de la Inquisició
• (juliol - agost) Epidèmia de còlera a Alacant i València: moriren unes 6.000 persones.
• 1835.
• (juliol) Mendizábal es nomenat president
• (agost) Avalot anticarlista a València ciutat
• Les tropes carlistes setgen Bilbao
• 1836.
• (juliol) Primer decret de desamortització de Mendizábal
• (agost) Successos de La Granja
• (agost) Restabliment de la constitució de Cadis
• (desembre) Decret de llibertat d'indústria
• 1837. Aprovació d'una nova constitució
• 1839. Fi de la primera guerra carlina amb l'acord de Vergara.

Una vegada repasats els distints esdeveniments, redacta en un post un mínim de 10 línies interpretant de manera lliure la taula (pots fixar-te, per exemple, en la "coincidència" entre la fi d'aquesta primera guerra civil i la de 1936 - 1939, cent anys després; també en el "fracàs" de la "tercera via", la reformista de Cea Bermúdez...; qüestions més anecdòtiques, com la del Teatre Principal; la legislació progressista a partir de 1835, etc.)

SEGLE XVIII

Presentació útil per estudiar aquest tema de caràcter introductori.

ETAPES POLÍTIQUES DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Acabem de fer una activitat d'introducció a l'estudi de la matèria, basada en l'observació, estudi i anàlisi de les etapes polítiques en les quals se divideix la història contemporània d'ESPANYA.
Et sol·licitem que faces un breu comentari sobre la qüestió, basat en:

1. Aspectes o consideracions ressenyables que no han estat preguntats o tractats en el qüestionari.
2. "Utilitat" de l'activitat

FÒRUM: ÉS ESPANYA UNA SOCIETAT LAICA? (Història d'Espanya)

La participació en aquestos fòrums és:

1. Voluntària
2. Didàctica
3. Utilitzar arguments amb rigor
4. Cal escriure correctament, tant des del punt de vista gramatical com utilitzant un vocabulari adient, no fent servir l'estil SMS o Whatsapp.
5. Evitar el recurs "copiar i enganxar" d'altres llocs webs.

Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos

Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos:

Niels Bohr y Albert Einstein en 1925.

El nazismo cambio muchas cosas en Alemania y su impacto se deja ver aún hoy en día. Y algunos de aquellos cambios, provocados de manera más o menos intencionada por el propio régimen, tuvieron su peso en cómo acabó la Segunda Guerra Mundial y por lo tanto en el destino del nazismo y de la propia Alemania.



Entre 1901, año en el que se entregó por primera vez el Premio Nobel, y 1932, Alemania fue la patria de 25 premiados en física y química, sin duda un dato muy significativo. En 1933 Hitler accedió al poder y la tradición de los nobel alemanes cambió. En los 50 años posteriores a la guerra, sabiendo que también cambiaron las fronteras, únicamente en 13 ocasiones los alemanes fueron reconocidos con el Nobel. En cualquier caso, sigue siendo un número nada desdeñable.



En cambio, en esos mismos 50 años fue Estados Unidos el que se hizo con el trono acaparando 67 premios entre su comunidad científica. El nazismo y otros regímenes similares provocaron que muchos científicos emigraran a Estados Unidos y algunos de ellos contribuyeron de manera significativa al desarrollo del proyecto Manhattan, es decir, a la creación de la bomba atómica.



En esa lista están:

• Albert Einstein: alemán, judío y Nobel en 1921.
• Leo Szilárd: húngaro y judío.
• Hans Bethe: alemán, judío y Nobel en 1967.
• Edward Teller: húngaro.
• Eugene Wigner: húngaro de origen judío y Nobel en 1963.
• Emilio Segré: italiano y Nobel en 1959.
• Enrico Fermi: italiano y Nobel en 1938.
• Stanislaw Ulam: polaco.
• Niels Bohr: danés y Nobel en 1922.

Todos ellos dejaron una Europa abocada al abismo buscando un futuro al otro lado de Atlántico. En muchos casos huían del régimen nazi directamente. Aún así y a pesar de todo, la capacidad científica de Alemania siguió siendo importante.




Fuente: La tormenta de la guerra, de Andrew Roberts.

Me puedes seguir en twitter: @vitike


Y Curistoria también está en Facebook