sábado, 18 de octubre de 2014

EL REGNAT D'ISABEL II. (4) EL BIENNI PROGRESSISTA (1854 - 1856)

(sessió de 24 d'octubre de 2014)
Calle de la Montera de Madrid, 19 de juliol






    • Informacions significatives del llibre de text:
  1.  La heterogeneïtat de components de la revolució de 1854:
    • Pronunciament militar (típic del s. XIX): O`Donnell
    • Manifest de Manzanares
    • Revolució social: fets de Madrid de juliol de 1854
2. La important tasca legislativa del govern progressista:
    • Desamortització de Madoz de 1855
    • Llei general de ferrocarrils de 1855
    • Llei de societats anònimes de crèdit de 1856
    • Constitució non nata de 1856
  • Aspectes i elements conceptuals a destacar:
  1. Desamortització de P. Madoz (1855): es tracta del segon gran procés desamortitzador del s. XIX. Estudiem les seues característiques:
    • Afecta sobretot a béns civils o municipals (béns de propis i comuns)
    • Completa la desamortització mendizabaliana
    • Conjuntura: segona guerra carlina (1849 - 1860); deute públic; xarxa ferroviària
  • Activitats i tasques:
  1. Lectura de l'apartat
  2. Comparar les constitucions de 1837, 1845 i 1856
  3. Treballem el Manifest de Manzanares (pàgina 182)




EXERCICI O PROVA DE TIPUS PAU - SELECTIVITAT

viernes, 17 de octubre de 2014

TEMA 7. EL REGNAT D'ISABEL II. (3) LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)

(Sessió de 23 d'octubre de 2014)

General Narváez



  • Informacions significatives del llibre de text:
  1. Recordar els elements formals propis dels règims liberals: PARLAMENT, PARTITS POLÍTICS i CONSTITUCIÓ.
  2. Estudiar el sistema de partits d'època isabelina: pràctica de la vida política: escassa participació, sufragi restringit o molt restringit...Resulta molt important la LECTURA DEL DOCUMENT 13 ("Els primers partits polítics") i la seua valoració i anàlisi: fixar-se en continguts com: naturalesa dels partits, praxis política i composició social.
  3. També és important la revisió dels documents 14 i 15 sobre els partits polítics.
  4. Es conforma un regnat on existeix una clara hegemonia del partit moderat i de les seues bases socials (vella noblesa i nous terratinents - burgesia mendizabaliana- ) amb un caràcter exclusivista i excloent.
  5. "Política de camarillas"
  6. Rellevant la naturalesa de la dècada com un règim liberal, però clarament:
    • OLIGÀRQUIC
    • DOCTRINARI
    • CENTRALISTA
  • La tasca legislativa: fets i ideologia:
  1. Constitució de 1845: de caràcter moderat
  2. Suspensió de la desamortització
  3. Pla d'estudis de 1845
  4. Guàrdia Civil de 1844
  5. Llei d'administració local i provincial de 1845
  6. Llei d'Hisenda de 1845
  7. Tasca ingent de codificació: Codi civil, Codi penal, Codi de comerç...
  8. Concordat de 1851.
  • Activitats i treballs:
  1.  Lectura de l'apartat
  2. Seria important diferenciar entre "partits de masses" i "partits de notables"
  3. Lectura i valoració del contingut de la selecció d'articles de la constitució de 1845
  4. El diferent tractament de l'administració municipal entre moderats i progressistes

EL REGNAT D'ISABEL II. (2) LA REGÈNCIA D'ESPARTERO

Il·lustració del bombardeig de Barcelona. Desembre de 1842
  • Important reflexió del llibre de text:
"Després del final de la guerra carlina s'inicià una etapa anomenada règim dels generals, pel predomini en la vida política de l'estament militar. Hi destacaren tres figures: Espartero, Narváez i O'Donnell, la presència dels quals marca tot el regnat d'Isabel II..."
  • Cal fixar-se en les següents informacions del llibre:
  1. El caràcter "autoritari" de la regència
  2. Progressista
  3. Els suports socials: classes mitjanes i "ayacuchos"
  4. Les realitzacions o iniciatives del regent: continuació de la desamortització de Mendizábal, i política lliurecanvista.
  5. La crisi de la regència: el bombardeig de Barcelona: explicació dels fets de Barcelona.

  • Activitats, tasques:
  1. Al tercer paràgraf de la pàgina 165 diu : "El lliurecanvisme i la ingerència de l'ambaixador britànic en la política espanyola suscitaren el recel de l'oposició, que acusà Espartero d'haver-se venut als anglesos" Per què el lliurecanvisme?
  2. Lectura de l'apartat

TEMA 7. EL REGNAT D'ISABEL II. (1) LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA

 (Sessió del 17 d'octubre de 2014)


Tal com s'enuncia a la INTRODUCCIÓ del tema, l'arribada al tron d'Isabel II i la posterior derrota del carlisme (1839) van configurar i construir el règim liberal a Espanya, tot i que fou un liberalisme moderat - doctrinari, on la classe social dominant i hegemònica fou el resultat d'un conglomerat format per la noblesa de l'Antic Règim junt amb una nova burgesia de negocis i terratinent que configurà un sistema oligàrquic.


APARTAT 1. LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1833 - 1840)
        • Informacions a destacar:
        1. Consolidació de la divisió del liberalisme en dos corrents.
        2.  La via del reformisme (en la línia del despotisme il·lustrat) del règim de l'Estatut Reial de 1834.
        3. La via de la revolució o la ruptura de 1835 - 1837 dels governs progressistes: revolució de 1835, desamortització, motí dels sergents de la Granja, Constitució de 1837.
        4. La via carlista. Significat i desenllaç de la primera guerra civil carlina.
        • Activitats i treballs:
        1. Llegir el conjunt de l'apartat
        2. Anàlisi del document 4. La desamortització de Mendizábal
        3. Anàlisi del document 5. La Constitució de 1837
        4. Llegir i completar els punts de la primera franja de l'esquema de la pàgina 178
Podeu utilitzar aquesta entrada per fer els vostres comentaris i dubtes sobre aquest contingut, o simplement per què serveixca com  a referència per al vostre estudi

viernes, 10 de octubre de 2014

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM: FÒRUM

Els i les estudiants podeu plantejar en aquesta entrada les vostres suggerències, comentaris i dubtes l'estudi del tema en qüestió. Esperem els vostres comentaris...Ànim


(Si, ja sé que la foto no te a veure amb el tema. Però pot ser una forma de donar a conèixer el nostre poble i comarca... i també ens podem relaxar)

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

jueves, 1 de mayo de 2014

¿ HACIA UNA TERCERA GUERRA MUNDIAL ?


Se que probablemente esta reflexión no sea más que una absurda o difícil realidad , pero siempre puede resultar un ejercicio de historia interesante. Intenta ser más una reflexión que no la posibilidad de un escenario futuro ; más bien un ejercicio de historia , aprovechando las palabras del primer ministro ucraniano Yatseniuk, que aludió a ello.
Vaya por delante que, personalmente, creo que es un futurible altamente improbable, pero que nos puede venir bien para entender situaciones históricas que lamentablemente si que sucedieron.
Es también cierto que los paralelismos entre los antecedentes de la guerra de 1939 - 1945 y las circunstancias actuales presentan muchas diferencias, entre otras...  : Putin no es Hitler; la ONU y sus mecanismos son más fiables que los de su predecesora la Sociedad de Naciones ; EUU tiene una implicación mundial y europea que no tenía entonces ; existen actualmente foco de tensión muy diferentes , repartidos por el mundo, es decir, existe una multiplicidad de conflictos " locales" que, por una parte pueden solaparse unos con otros y evitar conflictos generales, o bien esto puede generar una situación general más conflictiva que ayude al estallido de cualquiera de ellos : el eterno conflicto árabe - israelí , la situación en el Sahel , la emergencia de China y sus conflictos territoriales con Japón , las migraciones ...
Pero bien lo que da pie al actual escrito es la situación en Ucrania. Obviamente la situación de las ex - repúblicas soviéticas tras la desaparición de la URSS (1991 ) es muy compleja , y en el caso de Ucrania sabemos que existe una situación interna donde una parte importante de la población de las zonas más orientales no es que sea pro - rusa, es que se considera rusa; que para Rusia y para esa población los recientes acontecimientos de Kiev denominados en Occidente como una revolución, son para ellos ( y para Rusia ) una insurrección que expulsó por la fuerza y ​​como un auténtico golpe de estado en Yanukovich, y a partir de aquí y también de los intereses geoestratégicos de Rusia se anexiona a ésta la península de Crimea que formaba parte de Ucrania; por cierto , Crimea ya ha " desaparecido " de los focos de los medios de comunicación .
Después de este preámbulo vamos al ejercicio :
• Sustituir Crimea por Sarre o por Austria ( Anchluss )
• Imaginemos que la situación interna en Ucrania deriva en un conflicto civil ; sustituimos guerra civil de Ucrania por guerra civil española
• Imaginemos que Rusia se anexiona la zona "pro - rusa" de Ucrania alegando que allí existe población rusa ; sustituimos por Checoslovaquia - Sudetes
• En todo caso, como la OTAN no puede intervenir dado que Ucrania no es miembro de esta organización , la UE y EEUU fuerza una reunión internacional con Rusia para evitar una guerra y por " parar " las anexiones rusas : ya existió un intento de reunión en Ginebra ; Conferencia de Munich de 1938 ?
• Y vamos a la " fantasía": unos meses después de esta conferencia , Rusia decide invadir las repúblicas bálticas ... y estas si forman parte de la OTAN .
• Respuesta de la OTAN ... y EEUU ?
• Respuesta de Rusia ?
• Y China ?
• Y los demás conflictos , por ejemplo en el Pacífico . Pensamos en Pearl Harbour ?