martes, 24 de septiembre de 2013
jueves, 5 de septiembre de 2013
ETAPES POLÍTIQUES DE L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA
Acabem de fer una activitat d'introducció a l'estudi de la matèria, basada en l'observació, estudi i anàlisi de les etapes polítiques en les quals se divideix la història contemporània d'ESPANYA.
Et sol·licitem que faces un breu comentari sobre la qüestió, basat en:
- Aspectes o consideracions ressenyables que no han estat preguntats o tractats en el qüestionari.
- "Utilitat" de l'activitat
FÒRUM: ÉS ESPANYA UNA SOCIETAT LAICA? (Història d'Espanya)
La participació en aquestos fòrums és:
- Voluntària
- Didàctica
- Utilitzar arguments amb rigor
- Cal escriure correctament, tant des del punt de vista gramatical com utilitzant un vocabulari adient, no fent servir l'estil SMS o Whatsapp.
- Evitar el recurs "copiar i enganxar" d'altres llocs webs.
sábado, 15 de diciembre de 2012
Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos
Los Nobel, el nazismo y Estados Unidos:
El nazismo cambio muchas cosas en Alemania y su impacto se deja ver aún hoy en día. Y algunos de aquellos cambios, provocados de manera más o menos intencionada por el propio régimen, tuvieron su peso en cómo acabó la Segunda Guerra Mundial y por lo tanto en el destino del nazismo y de la propia Alemania.
Entre 1901, año en el que se entregó por primera vez el Premio Nobel, y 1932, Alemania fue la patria de 25 premiados en física y química, sin duda un dato muy significativo. En 1933 Hitler accedió al poder y la tradición de los nobel alemanes cambió. En los 50 años posteriores a la guerra, sabiendo que también cambiaron las fronteras, únicamente en 13 ocasiones los alemanes fueron reconocidos con el Nobel. En cualquier caso, sigue siendo un número nada desdeñable.
En cambio, en esos mismos 50 años fue Estados Unidos el que se hizo con el trono acaparando 67 premios entre su comunidad científica. El nazismo y otros regímenes similares provocaron que muchos científicos emigraran a Estados Unidos y algunos de ellos contribuyeron de manera significativa al desarrollo del proyecto Manhattan, es decir, a la creación de la bomba atómica.
En esa lista están:
Todos ellos dejaron una Europa abocada al abismo buscando un futuro al otro lado de Atlántico. En muchos casos huían del régimen nazi directamente. Aún así y a pesar de todo, la capacidad científica de Alemania siguió siendo importante.
Fuente: La tormenta de la guerra, de Andrew Roberts.
![]() |
| Niels Bohr y Albert Einstein en 1925. |
Entre 1901, año en el que se entregó por primera vez el Premio Nobel, y 1932, Alemania fue la patria de 25 premiados en física y química, sin duda un dato muy significativo. En 1933 Hitler accedió al poder y la tradición de los nobel alemanes cambió. En los 50 años posteriores a la guerra, sabiendo que también cambiaron las fronteras, únicamente en 13 ocasiones los alemanes fueron reconocidos con el Nobel. En cualquier caso, sigue siendo un número nada desdeñable.
En cambio, en esos mismos 50 años fue Estados Unidos el que se hizo con el trono acaparando 67 premios entre su comunidad científica. El nazismo y otros regímenes similares provocaron que muchos científicos emigraran a Estados Unidos y algunos de ellos contribuyeron de manera significativa al desarrollo del proyecto Manhattan, es decir, a la creación de la bomba atómica.
En esa lista están:
- Albert Einstein: alemán, judío y Nobel en 1921.
- Leo Szilárd: húngaro y judío.
- Hans Bethe: alemán, judío y Nobel en 1967.
- Edward Teller: húngaro.
- Eugene Wigner: húngaro de origen judío y Nobel en 1963.
- Emilio Segré: italiano y Nobel en 1959.
- Enrico Fermi: italiano y Nobel en 1938.
- Stanislaw Ulam: polaco.
- Niels Bohr: danés y Nobel en 1922.
Todos ellos dejaron una Europa abocada al abismo buscando un futuro al otro lado de Atlántico. En muchos casos huían del régimen nazi directamente. Aún así y a pesar de todo, la capacidad científica de Alemania siguió siendo importante.
Fuente: La tormenta de la guerra, de Andrew Roberts.
lunes, 5 de diciembre de 2011
El crac del 29 i la crisi econòmica actual
Una de les més greus crisi econòmiques de l'edat contemporània fou la que es desencadenà com a conseqüència del crac de la borsa neoyorquina a octubre de l'any 1929. Segons sabem va enfonsar a EUA i a gran part de les economies mundials - llevat d'aquelles que tenien una menor vinculació amb el món capitalista, com era el cas de l'URSS - en una llarga etapa de dificultats econòmiques, depressió, atur...
Moltes han estat les comparacions que s'han intentat fer entre aquella crisi i la que actualment estem patint, sobretot a l'anomenada "zona euro", que si aquella fou més intensa, que si l'actual és més complexa...Al respecte, algun economista ha dit, i no li falta raó, que per a nosaltres és més greu aquesta donat que és la que ens ha tocat viure.
Moltes han estat les comparacions que s'han intentat fer entre aquella crisi i la que actualment estem patint, sobretot a l'anomenada "zona euro", que si aquella fou més intensa, que si l'actual és més complexa...Al respecte, algun economista ha dit, i no li falta raó, que per a nosaltres és més greu aquesta donat que és la que ens ha tocat viure.
Però sempre poden ser alliçonadors els exercicis d'anàlisi i comparació; des de la nostra modesta opinió, es podrien traure algunes lliçons d'aquella "Gran Depressió" com les solucions que es posaren en marxa per pal·liar les conseqüències de la mateixa i ahi pense podem fer referència al president nordamericà F.D.Roosevelt i al seu programa de reconstrucció i recuperació, el New Deal, que en algun moment va dir el que a continuació reproduïm: "Hemos tenido que luchar contra los viejos enemigos de la paz: los monopolios empresariales y financieros, la especulación, la banca despiadada, el antagonismo de clases, los beneficiarios de las guerras. Sabemos ahora que el Gobierno del dinero organizado es tan peligroso como el Gobierno de bandas organizadas".
A que aquest paràgraf sembla molt actual? i Roosevelt no era un "indignat" ... No serà que falten polítics de la talla de Roosevelt i sobren "mercats" i "primas de riesgo"...?
Possiblement el revers de la fotografia de Roosevelt siga la de la ministra italiana que veiem baix
domingo, 17 de octubre de 2010
L'EDUCACIÓ
S'ha celebrat a la ciutat de VALLADOLID el CONGRÉS NACIONAL SOBRE "ABANDONO ESCOLAR TEMPRANO" (dies 6, 7 i 8 d'octubre de 2010) i això, com no podia ser d'altra manera, provoca análisis de grup, però també ens obliga a una reflexió personal.
Serien convenients uns aclarimentes previs:
Considerem necessari fer les nostres pròpies i modestes aportacions a un debat que pensem seria bo per a tots "s'instal·lara" en la nostra societat: l'educació és el futur, el model i el futur econòmic descansa en un bon i competent sistema educatiu.
Per què tenim aquesta situació, per què unes dades tan demoledores i preocupants respecte al funcionament del nostre sistema educatiu? Ens aventurem en fer un diagnòstic i al mateix temps proposar mesures (si algu llegiex aquest missatge agraïrem aportacions), entenent que hauriem de diferenciar entre les conjunturals i les estructurals...
Diagnòsis: (elements que, al nostre modest parer, són negatius):
Mesures: (iniciatives que caldria incorporar-hi o implantar al sistema educatiu)
Serien convenients uns aclarimentes previs:
- Consideren els experts com "FRACÀS ESCOLAR" el que afecta a aquells/lles que no culminen els estudis obligatoris.
- Idem "ABANDONAMENT ESCOLAR" els/les que no segueixen cap estudi o formació post-obligatori (de 18 a 24 anys).
- En els dos casos, les estadístiques i xifres d'Espanya són molt elevades, de les més altes de la OCDE.
- A Espanya també es produeixen diferències significatives entre les distintes comunitats autònomes.
- Segons estudis i projeccions, al si de la UE a l'any 2015 el 85% dels llocs de treball requeriràn un tipus de qualificació acadèmica superior a la dels ensenyaments obligatoris; d'eixe 85%, el 50% requerià formació de grau mitjà (cicles formatius de grau mitjà / batxillerat).
- "Fracaso y abandono escolar en España", de la fundación "la Caixa". Magnífic estudi sobre la qüestió.
Considerem necessari fer les nostres pròpies i modestes aportacions a un debat que pensem seria bo per a tots "s'instal·lara" en la nostra societat: l'educació és el futur, el model i el futur econòmic descansa en un bon i competent sistema educatiu.
Per què tenim aquesta situació, per què unes dades tan demoledores i preocupants respecte al funcionament del nostre sistema educatiu? Ens aventurem en fer un diagnòstic i al mateix temps proposar mesures (si algu llegiex aquest missatge agraïrem aportacions), entenent que hauriem de diferenciar entre les conjunturals i les estructurals...
Diagnòsis: (elements que, al nostre modest parer, són negatius):
- La temprana o "sobtada" incorporació als instituts de l'alumnat de primària
Mesures: (iniciatives que caldria incorporar-hi o implantar al sistema educatiu)
martes, 3 de agosto de 2010
PÀGINES WEB
Relació de pàgines web, de caràcter generalista, sobre HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (HMC) i HISTÒRIA D'ESPANYA (HE):
- HMC: pàgina en anglès que permet la descàrrega de documents. Molt útil i amb un clar plantejament didàctic.
- HMC / HE: pàgina amb un plantejament semblant a Wikipèdia, com espai colaboratiu, que arreplega el temari de l'assignatura d'història de primer i de segon de batxillerat.
- HMC: pàgina amb multitud de recursos i materials.
- HE: pàgina amb format d'enciclopèdia molt útil per fixar conceptes.
- HMC / HE: pàgina que és un "tot un clàssic" del coneixement d'història del segle XX a la web. Indispensable.
- HMC / HE: pàgina "bàsica" que arreplega distintes disciplines o matèries del curriculum de batxillerat; és propietat de l'editorial Santillana i te uns clara vocació i orientació estudiantil.
- HE: pàgina que, segons els propis autors, disposa de "recursos educativos libres" de Geografia, Història de l'art i Història d'Espanya per a segon de batxillerat.
- HMC: pàgina en anglès amb un notable plantejament didàctic, utilitzant un lèxic no "complicat".
- HMC / HE: pàgina dirigida als estudiants de Secundària i Batxillerat. Indispensable.
- HMC / HE: pàgina web de l'IES Sabuco d'Albacete amb molts recursos. Interesant.
martes, 27 de enero de 2009
La Unió Europea
1957: Signatura del TRACTAT DE ROMA que crea la COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA, que adopta el nom d'UNIÓ EUROPEA a l'any 1992 pel Tractat de Maastricht.
Sabies què...?
- Un dels valors i objectius promoguts per la UE ha estat la pau i el benestar dels pobles i nacions que la integren. Després de segles i segles d'enfrontaments i guerres entre els europeus (Guerra dels Cent Anys, Guerres de Religió, Guerra dels Trenta Anys, Guerres napoleòniques, Guerra franco - prussiana, Gran Guerra, Segona Guerra Mundial), durant els últims seixanta anys no han existit guerres entre els seus membres.
- La UE ha ajudat a milers i milers de joves a estudiar en altres països.
- Espanya ha rebut entre 1986 (any de la seua integració) i 2005 uns 100.000 milions d'euros dels fons europeus.
La lluita pels drets civils

Rosa Lee Parks va náixer a l'any 1913 i va morir el 25 d'octubre de 2005.
Qui era? Va ser una autèntica pionera en la lluita contra la discriminació racial als Estats Units.
A l'any 1955 es va negar a cedir-li el seu seient de l'autobús on es traslladava a un home blanc, tal com obligaven les lleis de marginació social i segregació racial d'aleshores als EUA. Va ser condemnada a pressó per aquest acte.
La protesta pacífica va ser dirigida per un activista encara poc conegut: Martin Luther King.
Els actes pacífics (boicots, marxes, resistència) van culminar amb la marxa sobre Washington en 1963 on Martin Luther King pronuncià el seu famós discurs "He tingut un somni".
A l'any 1964 es va aprovar una llei federal que prohibia la discriminació racial.
La protesta pacífica va ser dirigida per un activista encara poc conegut: Martin Luther King.
Els actes pacífics (boicots, marxes, resistència) van culminar amb la marxa sobre Washington en 1963 on Martin Luther King pronuncià el seu famós discurs "He tingut un somni".
A l'any 1964 es va aprovar una llei federal que prohibia la discriminació racial.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
Adam Smith, 1723 - 1790 Posiblemente no esté de más recordar que el capitalismo como formación económica y social propia de la moderna socie...
-
Guillermo II A. Merkel Creo sinceramente que caminamos en Europa hacía una situación geo-económica de carácter neocolonial contine...



