viernes, 25 de octubre de 2013

martes, 22 de octubre de 2013

ACTIVITAT regència Maria Cristina

A l'any 1833, i amb la mort de Ferran VII, s'obri una breu etapa de transició cap un règim liberal de caràcter molt moderat (doctrinari) presidit per Cea Bermúdez, que ve caracteritzat i definit per un text pseudoconstitucional (l'ESTATUT REIAL DE 1834) del tipus "carta atorgada".

Et proposem un exercici / activitat de cronologia i sobre aspectes diversos de la regència de Maria Cristina per familiaritzar-te amb elements conceptuals de l'època.
A continuació exposem una relació cronològica d'esdeveniments:
  • 1830. Ferran VII posa en vigor la Pragmàtica Sanció aprovada sota el regnat de Carles IV (1789).
  • 1832. Inauguració del Teatre Principal de València
  • 1833. 
    • Mort de Ferran VII, es proclama reina la seua filla, la futura Isabel II: Maria Cristina de Borbó regent i Martinez de la Rosa cap de govern. 
    • Samuel Morse inventa el telègraf elèctric.
    • Inici de la primera guerra carlina
    • Nova divisió administrativa d'Espanya en províncies.
  • 1834.
    • (gener) Abolició dels gremis.
    • (març) Aprovació de l'Estatut Reial
    • (juliol) Abolició de la Inquisició
    • (juliol - agost) Epidèmia de còlera a Alacant i València: moriren unes 6.000 persones.
  • 1835.
    • (juliol) Mendizábal es nomenat president
    • (agost) Avalot anticarlista a València ciutat
    • Les tropes carlistes setgen Bilbao
  • 1836.
    • (juliol) Primer decret de desamortització de Mendizábal
    • (agost) Successos de La Granja
    • (agost) Restabliment de la constitució de Cadis
    • (desembre) Decret de llibertat d'indústria
  • 1837. Aprovació d'una nova constitució
  • 1839. Fi de la primera guerra carlina amb l'acord de Vergara.

Una vegada repasats els distints esdeveniments, redacta en un post un mínim de 10 línies interpretant de manera lliure la taula (pots fixar-te, per exemple, en la "coincidència" entre la fi d'aquesta primera guerra civil i la de 1936 - 1939, cent anys després; també en el "fracàs" de la "tercera via", la reformista de Cea Bermúdez...; qüestions més anecdòtiques, com la del Teatre Principal; la legislació progressista a partir de 1835, etc.)