GEOGRAFIA D'ESPANYA- PROGRAMACIÓ CURS 2021 - 2022

ART VALENCIÀ. ART MEDIEVAL - ARQUITECTURA

Informacions extretes de
HISTÒRIA DE L'ART VALENCIÀ. Vol. 2. València 1987

Catedral de València, porta del Palau. "El romànic tardà succeirà l'islàmic, tot i ser, en realitat escàs, permeable a la societat oriental i reduït a portalades i detalls concrets, brillant més al nord del territori per l'anterioritat de la conquista. Excepció feta de la capital, la influència de l'art català i aragonés dels segles XIII i XIV es deixera sentir, sobretot, en la província de Castelló. La porta del Palau de la catedral valenciana és mostra d'aquest romànic terciari, molt arrelat, amb un cert mudejarisme..." (pàg. 27)

Església de Sta. Maria de Castellbó. "L'antic municipi de Castellbò es va formar el 1920 per la fusió dels vells municipis de Castellbò i la Vall de Castellbò. El 1970 fou annexat a Aravell. Actualment Castellbò és una pedania de Montferrer i Castellbò. L'església col·legiata de Santa Maria i el casal que hi ha al costat, amb finestrals gòtics, que devia ser l'antiga casa prioral. L'església de Santa Maria és un edifici d'influència encara romànica, bé que de transició al gòtic, d'un segle XIII avançat. Té una gran nau, modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives, que acaba amb un gran absis i absidiola més ensota. Es destaca a la façana de ponent la porta, d'arcs apuntats en gradació, amb dues columnes per banda, amb capitells de fulles llises que sostenen unes arquivoltes." (de FLICKR, Ferran Llorens)

Església del Salvador, Sagunt. Portada romànica: "A causa de la tardança de la conquista de València, el romànic hi té escassa representació en succeir a l'islàmic un romànic tardà. En arquitectura, amb més presència que en escultura o en pintura, es redueix gairebé a portades de mig punt - amb o sense arquivoltes- i records en capitells, arcuacions de naus i giroles. Una mostra l'ofereix la porta de l'església del Salvador de Sagunt, d'arc de mig punt, amb dovellatge i sense cap altra ornamentació que una motllura que recorre la part externa de la rosca, prolongant-se per la línia d'impostes ..." (pàg. 28)

Monestir de Santa Maria El Puig. Portada Església. "Dins del marc de l'Orde del Císter, propagadora de formes protogòtiques, caldria situar aquesta portada d'entrada a l'església del monestir del Puig, amb arc que comença a apuntar-se. Els exemples més representatius de portades atrompetades amb dovellatge motllurat, triple arquivolta i columnates amb capitells historiats són de l'església arxipestral de Sant Mateu, la del monestir del Puig i la de l'església de la Sang de Llíria, per més que aquesta última presenta motius vegetals en els capitells. La portada del Puig fou treballada entre 1238 - 1240... "(pàg. 28)

Monestir de Santa Maria El Puig. Capítels portada. Detall.

Ermita de Sant Roc de Ternils. Carcaixent (València). "Les esglésies de reconquesta, anomenades així per Elies Tormo, construïdes a partir del segle XIII, representen la tradició romànica sobretot en les portes de mig punt, alhora que assagen solucions protogòtiques. Es tracta d'esglésies rurals, sobretot, de les quals s'hi hauria uns centenars repartits pel territori valencià. L'ermita en el poblat de Ternils, pròxima al llogaret de Cogullada, es construí - com tantes esglésies- sobre una fàbrica àrabde la qual es conserva un arc tapiat. .."(pàgina 29)

Església de Sant Joan de l'Hospital, Valencia. Portada lateral. "L'església, hospital i altres dependències dels cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem foren construïts enre 1238 i 1261, acabant-se les obres conventuals abans de 1316. La porta romànica que s'obre en un lateral és de mig punt, amb dovellatge llis i una doble motllura que recorre els extrems de la rosca de l'arc i la línia d'impostres, recordant la portada de l'església del Salvador de Sagunt o la principal de l'església de Catí, entre d'altres. El conjunt es corona per mig d'un finestral triangular amb traceria que, conjungant motius trebollats, hi dibuixa la creu de Malta, però no situat en eix respecte a l'entrada." (pàgina 33)

Església del Salvador. Sagunt. València. "Model prototípic de les "esglésies de reconquista" o "romànic terciari"", junt amb Sant Fèlix de Xàtiva, la Sang de Llíria i Sant Pere de Sogorb, per bé que n'hi hauria centenars d'exemples. Els seu èxit rauria precisament en adoptar una solució senzilla i barata. Aquest tipus d''església rural està format per una nau de planta rectangular, amb presbiteri recte o no, i coberta de fusta a dos vessants, suportada per arcs diafragmàtics. (...) és un cas especial pel presbiteri poligonal i, a més, cal que s'assenyalen alguns detalls en els contraforts i els arrençaments dels arcs ogivals que indueixen els estudiosos a establir la hipòtesi sobre si l'edifici els projectà per a ser cobert amb voltes sobre ogives plementades, encara que ja en el segle XV la coberta era de cassetonat mudèjar" (Pàgina 33)

El Circo de las Mariposas [HD] - [Subtítulos español] -- The Butterfly C...

Interpretar mapa tiempo

Anticiclones y Borrascas

CTM-10.04-circulació-general-atmosférica

ATLAS NACIONAL

Atlas Nacional de España del MINISTERIO DE FOMENTO del Gobierno de España (INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL)

ESPAÑA ¿UNA MONARQUÍA LEGÍTIMA?

Como consecuencia de los atentados últimos en Cataluña se han derivado diversas consecuencias, algunas relacionadas con el hecho mismo y otras entrelazadas con el "procés soberanista" como por ejemplo la presencia y figura del actual rey Felipe VI; se trata de un problema de representación entendiendo que estamos hablando de la jefatura del Estado, pero también se trata de un problema de aceptación social y legitimidad, dado que a pesar de que muchos medios se esfuercen en ello, la figura del rey y de la propia monarquía reaparecen de forma cíclica y constante en el debate político y social, y esto en condiciones de "normalidad" no debería ser así puesto que se está hablando de la forma de Estado.

Respecto a esta última cuestión y atendiendo a la historia contemporánea es cierto que en términos cuantitativos, la monarquía como forma de Estado ha sido la más habitual: si uno se entretiene en cuantificar los años que van desde 1808 hasta el momento actual la monarquía gana por goleada a otras formas de Estado, básicamente la república; aunque a mi modo de entender esto no es una cuestión de años, también se debe valorar el sentido, la trayectoria y la naturaleza de aquella con respecto a esta última, y aquí creo que, si hablamos en términos deportivos, el signo del partido cambia. Me explico.

No nos vamos a remontar al origen de la instauración de la dinastía de los Borbones en España ¡a sangre y fuego!!... Vaya con Felipe V ... "no comment". Situémonos en los inicios del siglo XIX con los coletazos de la crisis del reinado de Carlos IV y el ascenso al trono de Fernando VII "El deseado" (que la verdad, nunca he acabado de entender por quién o qué sería "deseado") que truncó el desarrollo del incipiente liberalismo español decimonónico de forma brusca y las más de las veces despiadada, y aquí podríamos iniciar el desarrollo de las "hazañas" borbónicas con un rey claramente absolutista y con la misión histórica de implantar la revolución iniciada en Cádiz, podemos imaginar el resultado: una guerra civil, la primera guerra carlista que acabó confirmando uno los reinados más cruciales y nefastos de la historía contemporánea de España: Isabel II; esta señora, aparte de sus apetitos sexuales que aquí no procede tratar, reinó implantando un liberalismo doctrinario, claramente conservador y plutocrático, excluyendo en el proceso de configuración del estado liberal a un sector de las clases medias y claramente a las clases populares, con todo lo que ello implicó a corto, medio y largo plazo: a corto plazo la reina fue destronada y se exilió en Francia. Para concluir con esta regia señora, otro "marrón": van dos de dos.

Y seguimos después del "paréntesis" democrático que va desde 1868 a 1874 son la restauración de la dinastía borbónica en la figura de Alfonso XII (otro "preparado") y también de la restauración de un determinado orden social y económico oligárquico y caciquil que había sido puesto en cuestión durante el sexenio democrático. Este orden político, social y económico fue avalado por Alfonso XII y por su hijo Alfonso XIII que para colmo de males dio su beneplácito al primer dictador del siglo XX: Primo de Rivera. Con Alfonso XIII se hizo lo mismo que su abuela, enviarlo a París, eso si bien "forrado", lo que se dice un exilio dorado. Dos "marrones" más, y van cuatro de cuatro. Para resumir, durante todo el siglo XIX y el primer tercio del siglo XX la monarquía se ha sustentado y ha dado su apoyo a las clases privilegiadas: en aquel momento, las clases populares eran claramente antimonárquicas, pero no por un rechazo "genético" sino más bien por un rechazo a las clases sociales del dinero y sus estructuras políticas 

Cuando se puso en marcha el mayor esfuerzo reformista de la historia de España (II República), unos bravucones y salvajes "militarotes" provocaron una matanza que acabó con una dura y larga dictadura, y vuelta a empezar. No es el objeto de este escrito tratar la época de la dictadura franquista, pero si recordar que la restauración de los Borbones en la figura del actual rey emérito (por cierto cien años después de "aquella" primera restauración) es consecuencia de una ley franquista (1969): "estimo llegado el momento de proponer...como persona llamada en su día a sucederme a título de rey, al príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón..." (Franco). Sobran las palabras ¿qué legitimidad tiene una forma de estado que deriva de una dictadura? Para mi, la única manera de legitimarla es someterla a la voluntad popular. 

Si a esta falta de legitimidad de origen le añadimos los antecedentes de la dinastía que brevemente he intentado exponer no nos ha de extrañar el rechazo que en sectores más o menos amplios tiene la monarquía. 

Y ya para acabar, yo quiero mi jefe o jefa de Estado haya sido elegido/a, y además creo que vaya más allá, llegado el momento, de las actividades protocolarias y representativas: hay cuestiones que necesitan de un poder moderador que el actual Felipe VI "El preparado" no puede, no quiere o no sabe ejercer; yo creo que más bien lo primero. En suma, que la jefatura de Estado, en cualquier país o estado de nuestro entorno, ha de venir avalada por una clara representatividad y amplia aceptación social.

CÁNOVAS, UN ESTADISTA DOCTRINARIO Y AUTORITARIO

Amb l'objectiu de completar la formació i millorar la capacitat d'expressió escrita mitjançant lectures breus però significatives.

Cánovas del Castillo from jescriva

LA RESTAURACIÓ (tema 10)

Restauració: primera part from jescriva

UN NUEVO PARADIGMA EDUCATIVO?