ART VALENCIÀ. ART MEDIEVAL - ARQUITECTURA

Informacions extretes de
HISTÒRIA DE L'ART VALENCIÀ. Vol. 2. València 1987

Catedral de València, porta del Palau. "El romànic tardà succeirà l'islàmic, tot i ser, en realitat escàs, permeable a la societat oriental i reduït a portalades i detalls concrets, brillant més al nord del territori per l'anterioritat de la conquista. Excepció feta de la capital, la influència de l'art català i aragonés dels segles XIII i XIV es deixera sentir, sobretot, en la província de Castelló. La porta del Palau de la catedral valenciana és mostra d'aquest romànic terciari, molt arrelat, amb un cert mudejarisme..." (pàg. 27)

Església de Sta. Maria de Castellbó. "L'antic municipi de Castellbò es va formar el 1920 per la fusió dels vells municipis de Castellbò i la Vall de Castellbò. El 1970 fou annexat a Aravell. Actualment Castellbò és una pedania de Montferrer i Castellbò. L'església col·legiata de Santa Maria i el casal que hi ha al costat, amb finestrals gòtics, que devia ser l'antiga casa prioral. L'església de Santa Maria és un edifici d'influència encara romànica, bé que de transició al gòtic, d'un segle XIII avançat. Té una gran nau, modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives, que acaba amb un gran absis i absidiola més ensota. Es destaca a la façana de ponent la porta, d'arcs apuntats en gradació, amb dues columnes per banda, amb capitells de fulles llises que sostenen unes arquivoltes." (de FLICKR, Ferran Llorens)

Església del Salvador, Sagunt. Portada romànica: "A causa de la tardança de la conquista de València, el romànic hi té escassa representació en succeir a l'islàmic un romànic tardà. En arquitectura, amb més presència que en escultura o en pintura, es redueix gairebé a portades de mig punt - amb o sense arquivoltes- i records en capitells, arcuacions de naus i giroles. Una mostra l'ofereix la porta de l'església del Salvador de Sagunt, d'arc de mig punt, amb dovellatge i sense cap altra ornamentació que una motllura que recorre la part externa de la rosca, prolongant-se per la línia d'impostes ..." (pàg. 28)

Monestir de Santa Maria El Puig. Portada Església. "Dins del marc de l'Orde del Císter, propagadora de formes protogòtiques, caldria situar aquesta portada d'entrada a l'església del monestir del Puig, amb arc que comença a apuntar-se. Els exemples més representatius de portades atrompetades amb dovellatge motllurat, triple arquivolta i columnates amb capitells historiats són de l'església arxipestral de Sant Mateu, la del monestir del Puig i la de l'església de la Sang de Llíria, per més que aquesta última presenta motius vegetals en els capitells. La portada del Puig fou treballada entre 1238 - 1240... "(pàg. 28)

Monestir de Santa Maria El Puig. Capítels portada. Detall.

Ermita de Sant Roc de Ternils. Carcaixent (València). "Les esglésies de reconquesta, anomenades així per Elies Tormo, construïdes a partir del segle XIII, representen la tradició romànica sobretot en les portes de mig punt, alhora que assagen solucions protogòtiques. Es tracta d'esglésies rurals, sobretot, de les quals s'hi hauria uns centenars repartits pel territori valencià. L'ermita en el poblat de Ternils, pròxima al llogaret de Cogullada, es construí - com tantes esglésies- sobre una fàbrica àrabde la qual es conserva un arc tapiat. .."(pàgina 29)

Església de Sant Joan de l'Hospital, Valencia. Portada lateral. "L'església, hospital i altres dependències dels cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem foren construïts enre 1238 i 1261, acabant-se les obres conventuals abans de 1316. La porta romànica que s'obre en un lateral és de mig punt, amb dovellatge llis i una doble motllura que recorre els extrems de la rosca de l'arc i la línia d'impostres, recordant la portada de l'església del Salvador de Sagunt o la principal de l'església de Catí, entre d'altres. El conjunt es corona per mig d'un finestral triangular amb traceria que, conjungant motius trebollats, hi dibuixa la creu de Malta, però no situat en eix respecte a l'entrada." (pàgina 33)

Església del Salvador. Sagunt. València. "Model prototípic de les "esglésies de reconquista" o "romànic terciari"", junt amb Sant Fèlix de Xàtiva, la Sang de Llíria i Sant Pere de Sogorb, per bé que n'hi hauria centenars d'exemples. Els seu èxit rauria precisament en adoptar una solució senzilla i barata. Aquest tipus d''església rural està format per una nau de planta rectangular, amb presbiteri recte o no, i coberta de fusta a dos vessants, suportada per arcs diafragmàtics. (...) és un cas especial pel presbiteri poligonal i, a més, cal que s'assenyalen alguns detalls en els contraforts i els arrençaments dels arcs ogivals que indueixen els estudiosos a establir la hipòtesi sobre si l'edifici els projectà per a ser cobert amb voltes sobre ogives plementades, encara que ja en el segle XV la coberta era de cassetonat mudèjar" (Pàgina 33)